EDUCAR EN COMUNICACIÓ. Quan se’ns va presentar la idea d’aquest treball se’ns va enfocar amb l’objectiu de què detectéssim una problemàtica social que fos existent a l’actualitat i en proposéssim una solució, o almenys, una alternativa, per a aconseguir millorar-ho.
En el nostre cas, vam observar el panorama televisiu i periodístic actual i ens vam adonar que els joves d’avui en dia no consumeixen informatius, això fa que, no desenvolupin una capacitat crítica i que optin per la visualització d’altres programes d’entreteniment, que poden estar bé, però que un consum excessiu pot jugar en contra seva. És per això, que hem decidit realitzar un informatiu per a joves en català, i que millor que fos realitzat per persones pròximes a aquest target. A continuació, esmentarem alguns dels objectius que pretenem amb el nostre projecte:
ü Aconseguir crear un programa per a joves de 14 a 18 anys amb una informació, presentació i continguts adaptats a ells.
ü Oferir la informació responent al perquè, intentant descobrir les causes dels fets, però sense optar per una perspectiva massa didàctica.
ü Emprar un vocabulari adient al tipus de públic al que pretenem arribar.
ü Proporcionar uns continguts atractius. A més però, volem tractar temàtiques d’interès general com són la economia, política i societat.
ü Oferir un programa pilot que es pugui emetre per televisió, però també utilitzar Internet i la web 2.0, així com les emergents i cada cop més en auge, plataformes socials.
ü A més del programa, crear un blog que permeti l’interactivitat entre els creadors i el nostre públic.
2. Premisses a tenir en compte
Justificació del projecte
Hem volgut realitzar un programa informatiu destinat a un públic jove, comprés entre els 14-18 anys, perquè ens hem adonat que es una franja que no té un programa informatiu específic i que queda oblidat pels mitjans de comunicació televisius.
En aquest sentit, ens vam adonar que, especialment les televisions només destinen a aquest target programes d’entreteniment. Si els joves volen accedir a la informació només tenen la opció de veure els informatius destinats a un públic més adult o, en algunes comunitats autònomes, informatius destinats a nens. En el cas dels noticiaris per adults, es dona per sentat un nivell de bagatge cultural que els joves encara no posseeixen; d’aquesta manera, els joves poden trobar complicades les noticies que s’emeten. Tampoc el vocabulari és adequat per a aquesta franja d’edat. Un altre punt que els desmotiva alhora d’informar-se en aquesta classe de programes és que els temes que es tracten no resulten atractius per al jovent.
Nosaltres hem volgut fer un programa informatiu per a joves d’entre 14-18 anys perquè puguin accedir a la informació, amb uns temes que els siguin atractius, alhora que es tracten temes d’interès general (economia, política, societat) i no donant per entesos els conceptes (però sense caure en exercir de professors). En conclusió, volem fer arribar al màxim de gent possible les informacions d’interès general mitjançant la televisió, doncs el llenguatge de les imatges és el més atractiu i el que més utilitza el target que volem abordar.
Justificació del Target
Hem escollit destinar el nostre projecte a un target comprès entre els 14-18 anys per enfocar el nostre projecte. La raó es que, arrel de la cerca d’informatius que vam haver, ens hem adonat que aquesta franja d’edat no te cap programa informatiu destinat per ells; és a dir, que han d’escollir entre informar-se en programes destinats a un públic infantil o els informatius destinats als adults. Així doncs, hem volgut escollir als adolescents com al nostre públic objectiu perquè queda oblidat per part dels mitjans de comunicació.
Justificació del mitjà de comunicació escollit
La televisió ha estat el mitjà de comunicació que hem volgut fer servir al nostre projecte. El motiu que ens ha portat a escollir el llenguatge audiovisual com a eina per transmetre la informació ha estat que hem cregut que, al nostre target, els resulta molt més atractiu aquest mitjà. Tot i que ara els joves passen més temps a Internet, que combina la premsa, la radio i la televisió en una sola plataforma (i també ho hem abordat) oferint-los l’informatiu a través també de la web 2.0.
3. Assoliment d’objectius. Viabilitat del projecte.
Hem assolit els objectius?
A la introducció del treball vam anomenar una sèrie d’objectius que ens vam marcar de cara a realitzar el projecte de l’assignatura de Comunicació i Educació. Així,
ü Considerem que hem assolit l’objectiu de realitzar un programa informatiu per a joves de 14 a 18. En aquest sentit, hem escollit un seguit de notícies d’actualitat i les hem adaptades per tal que aquestes puguin ser enteses i, alhora, semblar interessants a aquesta mena de públic.
ü Aquelles notícies que s’han desenvolupat dintre de l’informatiu, responen a l’objectiu de buscar les causes de les notícies, de buscar el que hi ha darrere. Així, no ens limitem a una simple presentació dels fets sinó que mostrem el que hi ha darrere sense caure en una perspectiva didàctica, sinó que busca més despertar un interès i un esperit crític entre el jovent.
ü Creiem que hem aconseguit no recaure en el vocabulari i lèxic que s’empra en els informatius ordinaris i que, moltes vegades, resulta incomprensible per bona part del jovent. Hem buscat similituds, paraules o exemples de la seva quotidianitat per fer-los arriba la informació de forma més entenedora.
ü Els continguts del programa són atractius però sense deixar de buscar els temes més rellevants de l’actualitat i que són d’interès general i que, per tant, cal estar-ne al cas. Així a cultura i esports tractem temàtiques més amenes i entretingudes pel jovent, però també creiem necessàries noticies polítiques, socials i econòmiques ja que el nostre informatiu vol ser una preparació per tal que es comencin a interessar pels informatius convencionals.
ü El programa que em enregistrat de cara al projecte estaria pensat per ser emès en una televisió a nivell català però, alhora, també està pensant per Internet i la web 2.0. És per això que el programa compta amb un canal propi al youtube, així com un blogg on els nostres espectadors ens podran fer arribar les seves opinions i suggerències. Alhora, també té el seu espai a Facebook, que és la xarxa social més utilitzada.
Així, pretenem que hi hagi una interactivitat entre els creadors del programa, nosaltres, i els espectadors i així també tractar temàtiques que ells suggereixin i que els suscitin interès.
3. 4. Què no s’ha de fer en un treball?
erNo s'ha de deixar res per l'últim moment.
En el nostre cas, ens hem trobat amb certes complicacions derivades per treballar amb poc temps (ens van donar tard al plató i les sales de AVID i no vam poder revisar la nostra feina fins un més després d’haver gravat els ‘directes’) . No obstant, hem de dir que en els reportatges ‘en directe’ es un factor que no es pot evitar i que s’ha de saber treballar a contrarellotge i sent conscient que no es disposa de gaire temps per repetir.
LaLa improvisació és justificable en els directes, no en l'estudi de televisió.
En aquest sentit, s’ha d’estar alerta dels canvis i complicacions que van sorgint mentre el projecte va avançant. S’han d’abordar el més aviat possible per donar-los solució, si s’ajunten amb la falta de temps el producte resultant no serà tant bo. En el nostre cas, va ser molt important que, quan ens van assignar un plató, vam tractar d’esbrinar la distribució de càmeres i croma de la sala. Vam haver de refer els plànols i l’escaleta que havíem preparat amb anterioritat per adequar-los a la nova situació del plató. Així doncs, si no haguéssim revisat l’adequació de la nostra escaleta a la distribució del plató, amb dos hores no podríem haver creat l’escaleta de noi no ens hagués donat temps de gravar. Reiterem, doncs, que és fonamental fer les coses amb temps i revisar-les els cops que calguin, sempre amb temps.
Per altra banda, si que pot sorgir la necessitat d’improvisació quan es fa un directe. Cal dir que, llavores, la millor improvisació és aquella que està prevista. Dit en altres paraules, tindre memoritzat el que dir en cas de buit o necessitat.
HiHi ha d'haver una voluntat de treballar en equip i comunicar-se amb els altres.
Aquesta idea és bàsica alhora de fer un treball en grup, sobretot, en el nostre cas, ja que la part pràctica requeria compenetració per coordinar totes les parts que vam participar en la producció de l’informatiu. Com és vident, les tasques a realitzar es divideixen entre els membres que integren l’equip, però això no ha de frenar la comunicació. D’aquesta manera s’aporten solucions en conjunt, tothom aprèn de tot i de tothom i, en cas d’error, les responsabilitats son en bloc. En definitiva, ens referim a que els membres estiguin disposats a parlar i escoltar; una persona que dóna ordres o una persona que no presta atenció a les decisions que es prenen no és apta per fer un treball que exigeix un nivell de compenetració tant elevat. Tampoc es productiva una persona que s’abstingui de participar en les decisions o una que vulgui imposar el seu punt de vista; és important tindre un criteri però també saber entendre el dels altres.
3. Experiències i conclusions
a) Experiències
És molt difícil desenvolupar una noticia econòmica sense caure en tecnicismes, convertir-se en professor per explicar els conceptes bàsics o donar una noticia d’una forma massa superficial. En el nostre cas, hem optat per eliminar totes aquelles dades que puguin obstaculitzar la comprensió de la idea bàsica de la noticia. Hem preferit, no donar la informació incompleta, però sí donar la idea principal. La raó ha estat que, operant d’aquesta forma, ‘aplanem el terreny’ perquè, de cara a un futur, els joves no sentir rebuig a aquest tipus de noticies. Dit en altres paraules, tractar d’introduir-los poc a poc al mon de l’economia. La política, per altra banda, resulta de més fàcil comprensió ja que els joves tenen un cert bagatge; no obstant, en el cas concret de la noticia sobre les eleccions catalanes, no hem volgut donar res per sabut i hem tractat d’explicar la posició dels partits en l’eix bidimensional de la nostra societat (dreta, esquerra, independentista, espanyolista) i aprofundir en les conseqüències que es deriven de la noticia.
Una gran limitació alhora de fer un producte audiovisual es l’equip tècnic del que es disposa. És el límit a la creativitat. En el nostre cas, vam tindre problemes alhora de quadrar els plànols al plató que teníem assignat. Tot i això, valorem molt positivament l’oportunitat de tornar a entrar a plató. Un altre tema es gravar a exteriors, hi ha més llibertat alhora d’establir els plànols però s’ha de vigilar especialment el so ambiental. En el nostre cas, hem hagut de recorre a una càmera domèstica per gravar la noticia sobre el Camp Nou, la imatge ha resultat bona però hem experimentat molts problemes amb el so.
Bona experiència: per a qui li agrada el món de la televisió i dels informatius, ha estat una experiència increïble, fins i tot més educativa que assistir a les classes de teoria, en general. Segons la nostra opinió, més pràctiques com les d’aquesta assignatura són molt necessàries per a nosaltres, els estudiants.
Realitzar un informatiu d’una forma aficionada i per estudiants de Periodisme és una tasca complicada on la coordinació entre el grup és fonamental i totalment necessària. És per això que davant del descontrol d’organització que vam poder viure en un principi, vam decidir organitzar el grup i fer una real i eficient distribució de papers i tasques per aconseguir realitzar l’informatiu a temps. Com ja hem comentat, els problemes foren més tècnics però podem presumir de què el treball en equip no ens va impossibilitar en cap moment realitzar la feina correctament.
La decisió de triar la temàtica del projecte és decisiva. Volíem detectar un problema social i trobar-li una solució, o almenys oferir una alternativa per a solucionar la problemàtica. Un cop acabat el treball, podem dir que les tutories realitzades amb els tres professors integrants de l’assignatura han estat bàsiques i fonamentals per emprendre’l i per acabar d’ajustar les nostres premisses i objectius.
Negativa experiència: realitzar l’informatiu ha estat una tasca molt divertida tot i que ens hem adonat de què un bon material tècnic és clau per a la realització i creació d’aquest. Si no haguéssim tingut problemes alhora de reservar el material a la UAB i ens hagués funcionat la càmera a la primera, sense trencar el nostre Mini-DV, la realització d’aquest hagués estat més ràpida i per tant, el podríem haver presentat abans.
b) Conclusions
è Per poder entendre una noticia és important fer èmfasis en el perquè del fet que ocupa la noticia. Tot i que és important explicar el fet, no es pot comprendre si no s’explica l’origen. Per exemple: La comunitat internacional estigui tant pendent de les revoltes a Egipte, es un fet d’importància, però els motius d’aquesta atenció es deuen a la seva posició estratègica (pel canal de Suez circulen petrolers que abasteixen a part d’occident de cru).
è No s’ha de menysprear al sector adolescent (14-18 anys) com a potencial audiència dels mitjans informatius. Son una franja que és massa gran per programes com Info-K i massa joves pels informatius convencionals. A més, s’ha de tindre en compte que són els futurs espectadors dels informatius i una iniciació als informatius els ajudarà a adquirir un esperit més crític.
è Davant dels canvis actuals que està vivint la televisió i més concretament, el Periodisme, és fonamental la creació d’informatius que es difonguin via televisió o via xarxes socials o Internet, dedicats a aquest tipus de target i que continguin una informació totalment alternativa al predominant entreteniment o premsa rosa.
è La interactivitat és un fonament importantíssim i que s’ha de saber utilitzar i explotar davant dels joves. Com més puguin participar ells en un contingut informatiu i com més, puguin sentir-se cooprotagonistes de la iniciativa, més motivació es tindrà per al visionat del projecte. És per això, que hem creat els blogs no només per oferir d’una altra manera els nostres programes, sinó per a possibilitar el contacte i la comunicació entre els joves visionaris i els creadors de l’informatiu.
è El futur de la TDT hauria d’ésser la tematització dels seus canals en funció del target al que es vol arribar, temàtica, etc. Creiem que el nostre informatiu per als joves ajudaria a la tematització d’un d’aquests canals.
4. On podeu trobar el nostre projecte/informatiu?
Blog del programa on pengem tots els muntatges de vídeo finals.
En aquest blog trobareu tot aquell material elaborat i les directrius que ens hem marcat a I-Jove.
Canal de youtube de I-Jove que emetirá els vídeos.
I-Jove
Grup al facebook.
