dijous, 10 de febrer de 2011

I-JOVE

 1.     Introducció, objectius marcats
EDUCAR EN COMUNICACIÓ. Quan se’ns va presentar la idea d’aquest treball se’ns va enfocar amb l’objectiu de què detectéssim una problemàtica social que fos existent a l’actualitat i en proposéssim una solució, o almenys, una alternativa, per a aconseguir millorar-ho.
En el nostre cas, vam observar el panorama televisiu i periodístic actual i ens vam adonar que els joves d’avui en dia no consumeixen informatius, això fa que, no desenvolupin una capacitat crítica i que optin per la visualització d’altres programes d’entreteniment, que poden estar bé, però que un consum excessiu pot jugar en contra seva. És per això, que hem decidit realitzar un informatiu per a joves en català, i que millor que fos realitzat per persones pròximes a aquest target. A continuació, esmentarem alguns dels objectius que pretenem amb el nostre projecte:
ü  Aconseguir crear un programa per a joves de 14 a 18 anys amb una informació, presentació i continguts adaptats a ells.
ü  Oferir la informació responent al perquè, intentant descobrir les causes dels fets, però sense optar per una perspectiva massa didàctica.
ü  Emprar un vocabulari adient al tipus de públic al que pretenem arribar.
ü  Proporcionar uns continguts atractius. A més però, volem tractar temàtiques d’interès general com són la economia, política i societat.
ü  Oferir un programa pilot que es pugui emetre per televisió, però també utilitzar Internet i la web 2.0, així com les emergents i cada cop més en auge, plataformes socials.
ü  A més del programa, crear un blog que permeti l’interactivitat entre els creadors i el nostre públic.


2.     Premisses a tenir en compte
Justificació del projecte
Hem volgut realitzar un programa informatiu destinat a un públic jove, comprés entre els 14-18 anys, perquè ens hem adonat que es una franja que no té un programa informatiu específic i que queda oblidat pels mitjans de comunicació televisius.
En aquest sentit, ens vam adonar que, especialment les televisions només destinen a aquest target programes d’entreteniment. Si els joves volen accedir a la informació només tenen la opció de veure els informatius destinats a un públic més adult o, en algunes comunitats autònomes, informatius destinats a nens. En el cas dels noticiaris per adults, es dona per sentat un nivell de bagatge cultural que els joves encara no posseeixen; d’aquesta manera, els joves poden trobar complicades les noticies que s’emeten. Tampoc el vocabulari és adequat per a aquesta franja d’edat. Un altre punt que els desmotiva alhora d’informar-se en aquesta classe de programes és que els temes que es tracten no resulten atractius per al jovent.
Nosaltres hem volgut fer un programa informatiu per a joves d’entre 14-18 anys perquè puguin accedir a la informació, amb uns temes que els siguin atractius, alhora que es tracten temes d’interès general (economia, política, societat) i no donant per entesos els conceptes (però sense caure en exercir de professors). En conclusió, volem fer arribar al màxim de gent possible les informacions d’interès general mitjançant la televisió, doncs el llenguatge de les imatges és el més atractiu i el que més utilitza el target que volem abordar.
Justificació del Target
Hem escollit destinar el nostre projecte a un target comprès entre els 14-18 anys per enfocar el nostre projecte. La raó es que, arrel de la cerca d’informatius que vam haver, ens hem adonat que aquesta franja d’edat no te cap programa informatiu destinat per ells; és a dir, que han d’escollir entre informar-se en programes destinats a un públic infantil o els informatius destinats als adults. Així doncs, hem volgut escollir als adolescents com al nostre públic objectiu perquè queda oblidat per part dels mitjans de comunicació.
Justificació del mitjà de comunicació escollit
La televisió ha estat el mitjà de comunicació que hem volgut fer servir al nostre projecte. El motiu que ens ha portat a escollir el llenguatge audiovisual com a eina per transmetre la informació ha estat que hem cregut que, al nostre target, els resulta molt més atractiu aquest mitjà. Tot i que ara els joves passen més temps a Internet, que combina la premsa, la radio i la televisió en una sola plataforma (i també ho hem abordat) oferint-los l’informatiu a través també de la web 2.0.


3.     Assoliment d’objectius. Viabilitat del projecte.
Hem assolit els objectius?

A la introducció del treball vam anomenar una sèrie d’objectius que ens vam marcar de cara a realitzar el projecte de l’assignatura de Comunicació i Educació. Així,

ü  Considerem que hem assolit l’objectiu de realitzar un programa informatiu per a joves de 14 a 18. En aquest sentit, hem escollit un seguit de notícies d’actualitat i les hem adaptades per tal que aquestes puguin ser enteses i, alhora, semblar interessants a aquesta mena de públic.

ü  Aquelles notícies que s’han desenvolupat dintre de l’informatiu, responen a l’objectiu de buscar les causes de les notícies, de buscar el que hi ha darrere. Així, no ens limitem a una simple presentació dels fets sinó que mostrem el que hi ha darrere sense caure en una perspectiva didàctica, sinó que busca més despertar un interès i un esperit crític entre el jovent.

ü  Creiem que hem aconseguit no recaure en el vocabulari i lèxic que s’empra en els informatius ordinaris i que, moltes vegades, resulta incomprensible per bona part del jovent. Hem buscat similituds, paraules o exemples de la seva quotidianitat per fer-los arriba la informació de forma més entenedora.

ü  Els continguts del programa són atractius però sense deixar de buscar els temes més rellevants de l’actualitat i que són d’interès general i que, per tant, cal estar-ne al cas. Així a cultura i esports tractem temàtiques més amenes i entretingudes pel jovent, però també creiem necessàries noticies polítiques, socials i econòmiques ja que el nostre informatiu vol ser una preparació per tal que es comencin a interessar pels informatius convencionals.

ü  El programa que em enregistrat de cara al projecte estaria pensat per ser emès en una televisió a nivell català però, alhora, també està pensant per Internet i la web 2.0. És per això que el programa compta amb un canal propi al youtube, així com un blogg on els nostres espectadors ens podran fer arribar les seves opinions i suggerències. Alhora, també té el seu espai a Facebook, que és la xarxa social més utilitzada.

Així, pretenem que hi hagi una interactivitat entre els creadors del programa, nosaltres, i els espectadors i així també tractar temàtiques que ells suggereixin i que els suscitin interès.

3.     4. Què no s’ha de fer en un treball?

erNo s'ha de deixar res per l'últim moment.
En el nostre cas, ens hem trobat amb certes complicacions derivades per treballar amb poc temps (ens van donar tard al plató i les sales de AVID i no vam poder revisar la nostra feina fins un més després d’haver gravat els ‘directes’) . No obstant, hem de dir que en els reportatges ‘en directe’ es un factor que no es pot evitar i que s’ha de saber treballar a contrarellotge i sent conscient que no es disposa de gaire temps per repetir. 

LaLa improvisació és justificable en els directes, no en l'estudi de televisió.
En aquest sentit, s’ha d’estar alerta dels canvis i complicacions que van sorgint mentre el projecte va avançant. S’han d’abordar el més aviat possible per donar-los solució, si s’ajunten amb la falta de temps el producte resultant no serà tant bo. En el nostre cas, va ser molt important que, quan ens van assignar un plató, vam tractar d’esbrinar la distribució de càmeres i croma de la sala. Vam haver de refer els plànols i l’escaleta que havíem preparat amb anterioritat per adequar-los a la nova situació del plató. Així doncs, si no haguéssim revisat l’adequació de la nostra escaleta a la distribució del plató, amb dos hores no podríem haver creat l’escaleta de noi no ens hagués donat temps de gravar. Reiterem, doncs, que és fonamental fer les coses amb temps i revisar-les els cops que calguin, sempre amb temps.
Per altra banda, si que pot sorgir la necessitat d’improvisació quan es fa un directe. Cal dir que, llavores, la millor improvisació és aquella que està prevista. Dit en altres paraules, tindre memoritzat el que dir en cas de buit o necessitat.

HiHi ha d'haver una voluntat de treballar en equip i comunicar-se amb els altres.
Aquesta idea és bàsica alhora de fer un treball en grup, sobretot, en el nostre cas, ja que la part pràctica requeria compenetració per coordinar totes les parts que vam participar en la producció de l’informatiu. Com és vident, les tasques a realitzar es divideixen entre els membres que integren l’equip, però això no ha de frenar la comunicació. D’aquesta manera s’aporten solucions en conjunt, tothom aprèn de tot i de tothom i, en cas d’error, les responsabilitats son en bloc. En definitiva, ens referim a que els membres estiguin disposats a parlar i escoltar; una persona que dóna ordres o una persona que no presta atenció a les decisions que es prenen no és apta per fer un treball que exigeix un nivell de compenetració tant elevat. Tampoc es productiva una persona que s’abstingui de participar en les decisions o una que vulgui imposar el seu punt de vista; és important tindre un criteri però també saber entendre el dels altres.

3.     Experiències i conclusions
a)     Experiències
És molt difícil desenvolupar una noticia econòmica sense caure en tecnicismes, convertir-se en professor per explicar els conceptes bàsics o donar una noticia d’una forma massa superficial. En el nostre cas, hem optat per eliminar totes aquelles dades que puguin obstaculitzar la comprensió de la idea bàsica de la noticia. Hem preferit, no donar la informació incompleta, però sí donar la idea principal. La raó ha estat que, operant d’aquesta forma, ‘aplanem el terreny’ perquè, de cara a un futur, els joves no sentir rebuig a aquest tipus de noticies. Dit en altres paraules, tractar d’introduir-los poc a poc al mon de l’economia. La política, per altra banda, resulta de més fàcil comprensió ja que els joves tenen un cert bagatge; no obstant, en el cas concret de la noticia sobre les eleccions catalanes, no hem volgut donar res per sabut i hem tractat d’explicar la posició dels partits en l’eix bidimensional de la nostra societat (dreta, esquerra, independentista, espanyolista) i aprofundir en les conseqüències que es deriven de la noticia.
Una gran limitació alhora de fer un producte audiovisual es l’equip tècnic del que es disposa. És el límit a la creativitat. En el nostre cas, vam tindre problemes alhora de quadrar els plànols al plató que teníem assignat. Tot i això, valorem molt positivament l’oportunitat de tornar a entrar a plató. Un altre tema es gravar a exteriors, hi ha més llibertat alhora d’establir els plànols però s’ha de vigilar especialment el so ambiental. En el nostre cas, hem hagut de recorre a una càmera domèstica per gravar la noticia sobre el Camp Nou, la imatge ha resultat bona però hem experimentat molts problemes amb el so.
Bona experiència: per a qui li agrada el món de la televisió i dels informatius, ha estat una experiència increïble, fins i tot més educativa que assistir a les classes de teoria, en general. Segons la nostra opinió, més pràctiques com les d’aquesta assignatura són molt necessàries per a nosaltres, els estudiants.
Realitzar un informatiu d’una forma aficionada i per estudiants de Periodisme és una tasca complicada on la coordinació entre el grup és fonamental i totalment necessària. És per això que davant del descontrol d’organització que vam poder viure en un principi, vam decidir organitzar el grup i fer una real i eficient distribució de papers i tasques per aconseguir realitzar l’informatiu a temps. Com ja hem comentat, els problemes foren més tècnics però podem presumir de què el treball en equip no ens va impossibilitar en cap moment realitzar la feina correctament.
La decisió de triar la temàtica del projecte és decisiva. Volíem detectar un problema social i trobar-li una solució, o almenys oferir una alternativa per a solucionar la problemàtica. Un cop acabat el treball, podem dir que les tutories realitzades amb els tres professors integrants de l’assignatura han estat bàsiques i fonamentals per emprendre’l i per acabar d’ajustar les nostres premisses i objectius.
Negativa experiència: realitzar l’informatiu ha estat una tasca molt divertida tot i que ens hem adonat de què un bon material tècnic és clau per a la realització i creació d’aquest. Si no haguéssim tingut problemes alhora de reservar el material a la UAB i ens hagués funcionat la càmera a la primera, sense trencar el nostre Mini-DV, la realització d’aquest hagués estat més ràpida i per tant, el podríem haver presentat abans.

b)     Conclusions
è Per poder entendre una noticia és important fer èmfasis en el perquè del fet que ocupa la noticia. Tot i que és important explicar el fet, no es pot comprendre si no s’explica l’origen. Per exemple: La comunitat internacional estigui tant pendent de les revoltes a Egipte, es un fet d’importància, però els motius d’aquesta atenció es deuen a la seva posició estratègica (pel canal de Suez circulen petrolers que abasteixen a part d’occident de cru).
è No s’ha de menysprear al sector adolescent (14-18 anys) com a potencial audiència dels mitjans informatius. Son una franja que és massa gran per programes com Info-K i massa joves pels informatius convencionals. A més, s’ha de tindre en compte que són els futurs espectadors dels informatius i una iniciació als informatius els ajudarà a adquirir un esperit més crític.
è Davant dels canvis actuals que està vivint la televisió i més concretament, el Periodisme, és fonamental la creació d’informatius que es difonguin via televisió o via xarxes socials o Internet, dedicats a aquest tipus de target i que continguin una informació totalment alternativa al predominant entreteniment o premsa rosa.
è La interactivitat és un fonament importantíssim i que s’ha de saber utilitzar i explotar davant dels joves. Com més puguin participar ells en un contingut informatiu i com més, puguin sentir-se cooprotagonistes de la iniciativa, més motivació es tindrà per al visionat del projecte. És per això, que hem creat els blogs no només per oferir d’una altra manera els nostres programes, sinó per a possibilitar el contacte i la comunicació entre els joves visionaris i els creadors de l’informatiu.
è El futur de la TDT hauria d’ésser la tematització dels seus canals en funció del target al que es vol arribar, temàtica, etc. Creiem que el nostre informatiu per als joves ajudaria a la tematització d’un d’aquests canals.


4.     On podeu trobar el nostre projecte/informatiu?

Blog del programa on pengem tots els muntatges de vídeo finals.

En aquest blog trobareu tot aquell material elaborat i les directrius que ens hem marcat a I-Jove.

Canal de youtube de I-Jove que emetirá els vídeos.

I-Jove
Grup al facebook.



divendres, 3 de desembre de 2010

Proposta: Informatiu per a joves


Ja tenim projecte! Després de detectar que el jovent d'avui en dia té una falta d'interés pels continguts que ofereixen els informatius...
Fem nosaltres un Telenotícies per aquest sector.

El nostre tret diferencial és que es tracta d’un informatiu per a joves fet per joves.
Com ho aconseguirem? Mitjançant...
  •  Llenguatge específic però sense recaure en vulgarismes, col·loquialismes o tòpics.
  • Fer un leed de la notícia del dia i intentar mostrar el desenvolupament de la notícia des d’un punt de vista juvenil.
  • Incedir en el perquè de la notícia, és a dir, no limitar-nos a donar una informació simple.
  • Fer un seguiment de les notícies, és a dir, si té lloc un fet noticiós important i aquest genera unes conseqüències que tindran efecte a llarg termini, no oblidar la temàtica encara que no se li doni el reso inicial.

-   Durada: Programa pilot de 20 minuts. Es convertirà en el primer programa de l’informatiu.

dissabte, 27 de novembre de 2010

Social Media Revolution 2010

Queda gairebé un mes per acabar l'any. Fem balanç de l'influència dels mass media en la nostra vida diària...

http://www.youtube.com/watch?v=NB_P-_NUdLw&feature=related

Crítica sobre la pel·lícula "La red social"

Enllaçant amb el que vam parlar l'altre dia sobres les xarxes socials més populars a Catalunya, a continuació us presentem una crítica sobre la pel·lícula "La red social", un film que narra la història de com Mark Zuckerberg, i els seus companys d'universitat, van decidir crear una web, inicialment per valorar noies de les fraternitats universitàries, per acabar creant una xarxa social d'àmbit mundial amb més de 500 milions d'usuaris. Creiem què és una bona síntesi del que ofereix el film.

"El film mostra un Mark, diguem, a mig camí entre un geni informàtic capaç de hackejar la seguretat de Harvard en un parell d'hores, i un boig insegur amb unes capacitats socials nul·les. Potser diríem que la paraula que li escau millor és la de paranoic. No sabria dir si el que li succeïx durant la seva vida, és per l'atzar, o més aviat ens trobem davant d'una ment privilegiada capaç de controlar el seu voltant i tot el que passa en ell. La qüestió és que en la pel·lícula podem veure tant la vessant més de poble noi, rebutjat per una noia, com la d'un home de negocis que sap molt bé on vol arribar, i que per aconseguir això, no s'aturarà davant de res.
Un film de traïcions de 120 minuts, que tot i no tenir grans pujades ni baixades en la seva narració, manté el ritme d'una forma molt acceptable. Tant les direccions, com el guió, així com les actuacions diríem que són molt correctes, tot i que jo potser no sóc tant optimista com alguns crítics americans, que la situen dins de les favorites dels properes Oscars. Però clar no em feu massa cas, no he vist mai Titanic, perquè ja el tràiler em tira enrere, i no sé quants Oscars va guanyar en el seu moment. A mi personalment no se m'ha fet pesat de veure, tot el contrari m'ha agradat, tot i que la meva opinió potser no és massa objectiva, ja que sóc un enamorat de l'univers Facebook.
La pel·lícula es narra en dos temps paral·lels, un que podríem dir actual, on ens van narrant els conflictes i demandes judicials entre els protagonistes, i un segon temps, on ens mostren com van anar succeint els esdeveniments des de l'inici, l'any 2.003 amb la ruptura de Mark amb la seva xicota, i la posterior creació durant aquella nit de Facemash, l'embrió de l'actual Facebook.
Com acaba la pel·lícula, evidentment no ho explicaré, tot i que dir només que el darrer minut m'ha agradat molt, una gran forma d'acabar l'explicació de la història, i que si realment va succeir el que ens mostren en els darrers segons del film, fa pensar, no tan sols en la personalitat inclassificable de Mark Zuckerberg, sinó en que al final les relacions personals estan per sobre dels grans imperis empresarials".

divendres, 22 d’octubre de 2010

Facebook, Tuenti o Twitter en el punt de mira. Banda Ampla.

Facebook, Tuenti o Twitter són algunes de les xarxes socials d'Internet més populars per als catalans. El programa de debat per excel·lència de TV3, Banda Ampla, va debatre el passat dimecres 13 d'octubre, l'ús creixent d'aquestes noves plataformes i la seva influencia en la societat actual.
A continuació, adjuntem l'enllaç per accedir al visionat del programa i també, una enumeració que hem realitzat i que extreu els principals avantatges i inconvenients que van trobar els participants del programa en aquestes noves tecnologies. Som-hi!


                                
                                http://www.tv3.cat/videos/3148310/La-xarxa

Avantatges: - Possibilitat de comunicació amb familiars/amics/persones llunyanes.
                   - Ampliar el nostre ventall d'amistats.
                   - Crear personalitats més socials.
                   - Cadascú pot utilitzar-les per assolir els seus objectius, com per exemple, els  
                     professionals.
                   - Lloc de manifestació de nous moviments artístics: permet connectar-se i 
                     relacionar-se amb artistes per fer una obra en comú.
                   - Socialitzar amb personalitats que normalment no estan al nostre abast.
                   - Fer més gran la nostra llista de contactes.
                   - Fer més rics els programes televisius mitjançant els comentaris i participant 
                   via Internet i Twitter.
                   - Cadascú escull la privacitat que desitja per al seu perfil.
                   - Creació de grups i esdeveniments multitudinaris.
                   - Eina per trobar feina o promoure el teu potencial artístic, professional o 
                     intel·lectual.
                   - Mitjà de comunicació, també serveix per informar-se.
                   - Plataforma per lligar o una bona eina per als estudiants.


Inconvenients:  -Ús com a eina de control de familiars, fills o amics.
                       - Exhibicionisme i tafaneria.
                       - Problemàtica del terme amic: tenim 500 amics, ho són realment?
                       - No tenir un objectiu concret per explorar i dedicar temps a aquest tipus 
                        de plataformes.
                       - És una perdua de temps.
                       - Seguretat 0.
                       - Podem configurar una identitat virtual que ens generi problemes.
                       - Identitat suplantada (en el cas de la gent famosa).
                       - Abans decidíem que volíem que fos públic, ara què és privat.
                       - Et poden inhabilitar el compte i és molt difícil saber perquè. Es perd tot 
                         el contingut.
                       - És a la borsa. Comercialitza i guanya diners amb la gent que "de bona fe 
                         s'hi posa".
                       - Desconnexió de la autèntica realitat.
                       - Substitueix el contacte real.


Aquests són alguns dels pros i dels contres que els participants al debat van manifestar. Creus que n'existeixen més? Quins?

divendres, 8 d’octubre de 2010

Did you know?

Som conscients dels canvis que ens envolten? Això es pot aturar? Un vídeo per obrir als ulls a aquesta nova realitat:

  • "Los trabajos más solicitados en el 2010... no existían en el 2004."
  • "1 de 8 parejas casadas el último año en los EEUU se conoció online."
  • "A quién se hacían estas preguntas A.G (Antes de Google)?
  • "Para los estudiantes que empiezan un grado técnico de 4 años esto significa que... La mitad de lo que aprendan en su primer año se desactualizará en su tercer año de estudio."

"Apaga la televisió, nen!"

Missatge de benvinguda.

En un sentit tècnic, podríem dir que l'educació és el procés mitjançant el qual la societat transmet els seus coneixements acumulats, la seva forma de pensar i valors de generació en generació. També podríem afirmar que tot i que la podem entendre en un sentit molt ampli, si demanéssim un terme concret paral·lel a aquest, molts de nosaltres pensaríem en Infants. L'Eduació es dirigeix bàsicament als nens d'avui en dia, a les persones que volen ampliar els seus horitzons.

El món canvia i la societat evoluciona, i amb ella la comunicació. En aquest blog, farem més gran la nostra visió portant-la al ecosistema dels mitjans, de la comunicació, del periodisme, per reflexionar, valorar, preguntar-nos sobre temes com alfabetització digital i debatre si de la mateixa manera que eduquem als nostres infants en matèries com matemàtiques, llengües i plàstica, és hora que els eduquem a ells i a les persones grans en comunicació.

Els actuals canvis deixen a la societat vulnerable en temàtiques com la capacitat de comprensió, l'anàlisi crítica i l'enfrontament vers aquest tipus de llenguatge, tan indefensa com un nen que no se li ha ensenyat a llegir un llibre.

Potser és moment d'educar-nos i de reeducar-nos per a que siguem capaços de fer una lectura crítica. Potser és hora de substituir “Apaga la televisió o l'ordinador, nen!” i tenir la certesa que som prou conscients amb els continguts que ens ofereixen i que estem preparats per acollir el llenguatge audiovisual, ara i en un futur.